divendres, 25 de maig del 2012


LA FOTOSÍNTESI

La fotosíntesi (del grec φώτο foto, "llum" i σύνθεσις synthesis, "composició") és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar. La fotosíntesi es produeix en les plantes, les algues, i moltes espècies de bacteris. Els organismes fotosintètics utilitzen la llum com a font d'energia efectuen la fotosíntes. En les plantes, les algues i els cianobacteris, la fotosíntesi utilitza diòxid de carboni i aigua, alliberant oxigen com a producte residual. La fotosíntesi té una importància crucial per la vida a la Terra

PROCÈS FOTOSINTÈIC                                 

La fotosíntesi utilitza l'energia de la llum solar per a produir la glucosa. Una equació simplificada de la fotosíntesi és:
6 CO2 + 12 H2O + llum → C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O

La fotosíntesi té lloc en dues fases. En la primera fase, fase lluminosa, les reaccions dependents de la llum o reaccions fotosintètiques capturen l'energia de la llum i la utilitzen per fer molècules altament energètiques. En la segona fase, fase fosca, les reaccions independents de la llum utilitzen aquestes molècules amb un alt contingut energètic per capturar (fixar) el diòxid de carboni, CO2, i produir els precursors de la glucosa.
En la fase lluminosa, la clorofil·la, en absorbir l'energia lumínica, perd un electró que en passar per la cadena de transport electrònic produeix molècules altes en energia, com per exemple el NADPH i l'ATP. La molècula de clorofil·la recupera el seu electró a partir de la molècula d'aigua, procés amb el qual s'allibera oxigen en forma de gas.
A la fase fosca l'enzim RuBisCO, captura el CO2 de l'atmosfera terrestre i a través del cicle de Calvin-Benson, el converteix en molècules orgàniques de 3 àtoms de carboni, que seran després convertides en glucosa.
De manera simplificada, la fotosíntesi podria ser definida com la conversió de l'energia solar en energia química, realitzada pels organismes vius.

BIOQUÍMICA DE LA FOROSÍNTESIS EN LES PLANTES

La majoria de les plantes són fotoautòtrofes, el que vol dir que són capaces de sintetitzar glúcids a partir de compostos inorgànics utilitzant la llum com a font d'energia (com per exemple la llum del Sol), i no a partir de la ingestió d'altres organismes o dels seus nutrients derivats. Un fotoautòtrof, a més utilitza CO2 com a font de carboni. Els organismes quimioautòtrofs, en canvi, no depenen de l'energia de la llum, però sí de l'energia obtinguda d'altres compostos inorgànics.

L'energia de la fotosíntesi s'origina per la absorció de fotons de la llum amb la participació d'un agent reductor, que en el cas de les plantes és l'aigua, alliberant oxigen com a producte de rebuig. L'energia de la llum és convertida en energia química (fase lluminosa) en forma d'ATP i de NADPH, que seran utilitzats a les reaccions de síntesi de molècules en els organismes fotoautòtrofs. De manera excepcional, les plantes utilitzen aquesta energia per fixar el diòxid de carboni en carbohidrats i altres compostos orgànics a través de reaccions independents de la llum durant la fase fosca. En les plantes verdes, la reacció global de la fixació de carboni (de vegades coneguda com reducció del carboni) és:

n CO2 + 2n H2O + ATP + NADPH → (CH2O)n + n O2 + n H2O,

on n és definit de manera depenent a l'estructura del carbohidrat resultant. Els glúcids d'hexosa i de midó són els productes principals, i per tant la reacció següent és la més utilitzada per a descriure el procés de reducció del carboni.

6 CO2 + 12 H2O + llum → C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O

Diòxid de carboni + Aigua + Llum → Glucosa + Oxigen + Aigua

De manera més específica, la fixació de carboni produeix un producte intermediari, que és convertit en els carbohidrats d'hexosa finals. Aquests carbohidrats són utilitzats per formar altres productes orgànics, com la cel·lulosa, els precursors de la biosíntesi dels lípids i dels aminoàcids o combustible en la respiració cel·lular. Aquests processos no només es produeixen a les plantes, també en els animals quan l'energia de les plantes passa a través de la cadena alimentaria. Els organismes que depenen dels organismes fotosintètics i quimiosintètics son anomenats heteròtrofs, entre els quals hi ha els humans. En general, la respiració és el procés contrari a la fotosíntesi: la glucosa i altres compostos són oxidats per produir diòxid de carboni, aigua i energia química. Tanmateix, aquests dos processos tenen lloc a través de reaccions i compartiments cel·lulars diferents.

Les plantes capturen la llum a través del pigment clorofil·la, raó per la qual la gran majoria de les plantes son de color verd. La funció de la clorofil·la està assistida per altrespigments fotosintètics, com els carotens i les xantofil·les. Tant la clorofil·la com els pigments accessoris es troben continguts en els cloroplasts. Encara que totes les cèl·lules vegetals contenen cloroplasts, la majoria de l'energia de la llum és capturada per les fulles. Les cèl·lules de l'interior dels teixits de les fulles, anomenades mesòfils, contenen al voltant d'un milió de cloroplasts per mil·límetre quadrat de fulla. La superfície de la fulla està uniformement coberta per una substància resistent a l'aigua, una cutícula de cera, que protegeix la fulla d'una excessiva evaporació d'aigua, al mateix temps que disminueix l'absorció de llum ultraviolada per tal de reduir un escalfament excessiu. La capa d'epidermis transparent permet passar la llum fins les cèl·lules del mesòfil, que és el lloc on té lloc la fotosíntesi.


diumenge, 22 d’abril del 2012





Molts essers vius formen la seva pròpia matèria orgànica a partir de la matèria orgànica d'altres éssers vius; només les plantes i alguns microorganismes són capaços de sintetitzar tota la matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques senzilles (diòxid de carboni i aigua) utilitzant com a font d'energia la llum solar. Aquest procés rep el nom de fotosíntesi (del grec photos:llum i síntesi: agrupar), on els productes resultants són més rics en energia que els materials utilitzats, ja que a ells s'incorpora l'energia de la llum.Aquesta energia s'allibera quan es realitza el procés invers, on el hidrats de carboni es transformen de nou en diòxid de carboni i aigua, procés que es realitza en l'interior dels organismes (respiració) o fora de aquells (combustió).

 
La fotosíntesi
La fotosíntesi és l'únic procés de la natura capaç de captar l'energia de la llum solar per emmagatzemar-la com a energia química dins de la molècula sintetitzada. És un procés d'oxidació-reducció, que consisteix en la producció d'una substància orgànica a partir de diòxid de carboni i aigua.
La fotosíntesi en els cloroplasts, presents en orgànuls de color verd.Els principals pigments fotosintètics són les clorofil · les a i b.

 
En una primera fase de la fotosíntesi, l'energia lluminosa absorbida s'utilitza per formar un compost ric en energia (ATP) i un altre compost ric en poder reductor (NADPH). Posteriorment l'energia acumulada en aquests compostos s'utilitza per reduir el diòxid de carboni en carboni orgànic.
El diòxid de carboni present a l'atmosfera arriba fins als cloroplasts a través dels estomes. Quan aquests es tanquen a causa de la falta d'aigua, el diòxid de carboni no arriba al cloroplast i la fotosíntesi s'interromp.
Les plantes terrestres realitzen només la desena part de la fotosíntesi que té lloc a la Terra, la resta es fa al mar.
Els productes de la fotosíntesi s'utilitzen per als següents processos:
• Biosíntesi de diverses substàncies orgàniques, necessàries per mantenir la vida i el creixement.• Respiració, procés mitjançant el qual s'obté l'energia necessària per a la biosíntesi i els altres processos vitals.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Propagació asexual o vegetativa

La reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores. És possible gràcies a la presència de teixits meristemàtics en algunes zones de les plantes.
En contacte amb la terra i l'aigua s'originen noves arrels per a fixar-s'hi.

És tant un procés natural en moltes espècies vegetals com un mètode usat pels horticultors per a obtenir grans quantitats de plantes amb valor econòmic.
Els mètodes en què intervé l'home per a aconseguir noves plantes, constitueixen la reproducció vegetativa artificial

10 of the World's Strangest Plant Species

He trobat a la web: http://www.oddee.com/item_96804.aspx un rànquing sobre les plantes més estranyes del món. Entre elles està la "Dancing Plant". Hi ha una altra planta que també ens pot ser interessant, la Mimosa púdica,ja que es tanca amb el contacte amb humans i animal, suposo. Més endavant penjaré més informació sobre aquesta planta.




Welwitschia mirabilis:World's Most Resistant Plant




Welwitschia mirabilis:World's Most Resistant Plant
It's not pretty to look at, but Namibia's plant Welwitschia Mirabilis can truly claim to be one of a kind. There really is nothing like it. Welwitschia plant consists of only two leaves and a sturdy stem with roots. That's all! Two leaves continue to grow until they resemble the shaggy mane of some sci-fi alien. The stem thickens, rather than gains in height, and can grow to be almost 2 meters high and 8 meters wide. Their estimated lifespan is 400 to 1500 years. It can survive up to five years with no rain. The plant is said to be very tasty either raw or baked in hot ashes, and this is how it got its other name, Onyanga, which means onion of the desert.



Dionaea muscipula: the Venus Fly Trap




Dionaea muscipula: the Venus Fly Trap
The Venus Fly Trap is the most famous of all carnivorous plants due to the active and efficient nature of its unique traps. It may be famous, but it's also threatened. The plant's two hinged leaves are covered in ultra sensitive fine hairs that detect the presence of everything from ants to arachnids. Trigger the hairs and snap! The trap will shut in less than a second. (Link | Photo)


Rafflesia arnoldii: World's Largest Flower




Rafflesia arnoldii: World's Largest Flower
There is one exotic and rare plant you wouldn't likely want to grow anywhere near your landscape no matter how famous it would make you for doing so. That would be growing the largest flower in the world. This exotic, very rare, speckled, though not particularly pretty, rust colored flower is called Rafflesia Arnoldii.

Rafflesia Arnoldii, recently assigned to the Euphorbiaceae family, is the biggest individually produced flower in the world. It gets to be 3 feet across and weighing a whopping 15- 24 pounds. That's pretty darn big but still you would not like this flower in your perennial bed. Why is that? If you could mimic a rainforest type environment for this plant, it gives off a most offensive odor when in bloom. This scent is somewhat like rotting meat. This is why it is often called the Corpse Plant by some natives of Indonesia where it originates.

Its blossoms only last three days to a week. But in those few days it needs a miracle or two just for survival. This hideous smell it produces attracts pollinating insects to it to help perpetuate the species. But even when this happens only 10-20 percent of the tiny seedlings make it.




Desmodium gyrans: the Dancing Plant




Desmodium gyrans: the Dancing Plant
Darwin called the plant Hedysarum; modern botanists call it either Desmodium Gyrans, or more correctly these days, Codariocalyx Motorius. Its common name is Dancing Grass or Telegraph Plant or Semaphore Plant -- after the leaf movements, which resemble semaphore signals. For all of its uses this plant is easy to grow, dancing happily on a sunny windowsill and watered when dry. Some say it dances best to the "Greatful Dead!"






Euphorbia obesa: the Baseball Plant




Euphorbia obesa: the Baseball Plant
Euphorbia Obesa, also known as the Baseball Plant, is endemic to the Great Karoo region of South Africa. Unsustainable harvesting by plant collectors who value Euphorbia obesa for its interesting and curious appearance has severely impacted wild populations. Consequently, national and international legislation have been enacted to protect remaining populations. While Euphorbia obesa remains endangered in its native habitat, it has become very common in cultivation. By growing large numbers of Euphorbia obesa, nurseries and botanical gardens have been working to ensure that specimens being traded and sold among plant collectors are not obtained from the wild.


Amorphophallus titanum: the Corpse Flower




Amorphophallus titanum: the Corpse Flower
A flower taller than a man, stinking strongly of putrefying roadkill and colored deep burgundy to mimic rotting flesh, sounds like something from a low-budget science fiction movie. But Indonesia's titan arum—or "corpse flower," as known by locals—is a real, if rare, phenomenon, pollinated in the wild by carrion-seeking insects. This Indonesian plant, called titan arum or amorphophallus titanium, has the world's biggest inflorescence. Due to its fragrance, which is reminiscent of the smell of a decomposing mammal, the Titan Arum is also known as a carrion flower, the "Corpse flower", or "Corpse plant".


Baobab: the Bottle Tree




Baobab: the Bottle Tree
Baobab is the common name of a genus (Adansonia) containing eight species of trees, native to Madagascar, mainland Africa and Australia. Also known as the Bottle Tree, not only do they look like bottles, but the trees typically store around 300 liters of water! No wonder why they often live over 500 years!


Dracaena cinnabari: the Dragon Blood Tree




Dracaena cinnabari: the Dragon Blood Tree
Dracaena Cinnabari is a Dragon Tree native to the Socotra archipelago. It is also referred to as the Dragon Blood Tree and Socotra Dragon Tree. It is one of the most striking of Socotra's plants, a strange-looking, umbrella-shaped tree. It was first formally described by Isaac Bayley Balfour in 1882. A miniature Icon of this tree is in Windows as Network-Icon. Its red sap was the dragon's blood of the ancients, sought after as a medicine and a dye.


Mimosa púdica: the Shy Plant




Mimosa púdica: the Shy Plant
Mimosa Pudica (pudica = shy), or the Sensitive Plant, has a curiosity value: the compound leaves fold inward and droop when touched or shaken, re-opening within minutes. The species is native to South America and Central America, but is now a pantropical weed. Who would know that plants have feelings too?


Selaginella lepidophylla: the Resurrection Plant




Selaginella lepidophylla: the Resurrection Plant
Also known as Rose of Jericho, the Selaginella Lepidophylla is a species of desert plant noted for its ability to survive almost complete desiccation; during dry weather in its native habitat, its stems curl into a tight ball and uncurl when exposed to moisture. It is native to the Chihuahuan Desert.

Científics graven per primer cop com les plantes s'adverteixen entre elles de possibles perills


Científics de la Universitat britànica d'Exeter han aconseguit gravar per primer cop com les plantes són capaces d'advertir-se entre elles davant possibles perills. Segons han gravat, quan una planta se sent amenaçada, allibera un gas que adverteix la resta de plantes perquè es protegeixin.
El descobriment de la  Universitat d'Exeter es recull en una nova sèrie de la BBC, en què el professor Ian Stewart explica com el desenvolupament de la Terra ha afectat les plantes i com s'han adaptat per sobreviure.

Durant l'experiment, dirigit pel professor Nick Smirnoff, el científic va aconseguir gravar, juntament amb el seu equip, com una planta Arabidopsis reaccionava després que fossin ferides plantes que estaven al seu voltant. La reacció, l'emissió de gas per comunicar-se, que, tot i que ja es coneixia, ara s'ha pogut gravar amb una càmera sensible per captar fotons.

Per primer cop, doncs, s'ha pogut veure el gas que emeten les plantes quan són ferides  i que alerta la resta de plantes, ha dit Smirnoff, però encara no saben per què passa. Ara per ara, els científics saben que les plantes emeten una barreja de productes químics, però desconeixen quin és l'ingredient actiu o per què passa, tot i que sospiten que es tracta d'un mecanisme de defensa.

Els científics creuen que les plantes es comuniquen a través d'un llenguatge invisible, segons publica "International Bussiness Times".


El científic va aconseguir gravar com una planta Arabidopsis reaccionava després que fossin ferides plantes

Bibliografia: http://www.324.cat/noticia/1587312/societat/Cientifics-graven-per-primer-cop-com-les-plantes-sadverteixen-entre-elles-de-possibles-perills


Aquí deixo un enllaç on es pot veure el vídeo de la BBC:
http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-16916474

dimarts, 14 de febrer del 2012

Dancing Plant




Aquí us deixo un vídeo d’una planta que es capaç de captar senyals i alhora transmetre una resposta mitjançant el moviment.
http://www.youtube.com/watch?v=Ta4I5Uwv9m0&feature=related

dijous, 9 de febrer del 2012


                        
El cicle del desenvolupament de les gimnospermes:

Les gimnospermes són plantes que tenen els òvuls al descobert. Els òrgans reproductors són els cons.
El esporòfit és l’arbre on apareixen els cons . En el con pol·línic (els masculins) es formen unes estructures especialitzades on transcorreix la meiosi, donen lloc a les meiòspores masculines (micròspores). Aquestes originen el  gametòfit masculí, que és el gra de pol·len, on posteriorment es formaran gàmetes masculines.

En el con seminífer ( els femenins)  s’assenten els òvuls, en el que dins el seu interior es formen les meiòspores femenines (megàspores), que al dividir-se originen el gametòfit femení, on es diferencien de la gàmeta femenina, nomenada ovocèl·lula.

La pol·linització consisteix en el trasllat del gra de pol·len des de el con pol·línic fins el con seminífer. Una vegada allà espera a formar els gàmetes femenins. Aquest procés dura de un a tres anys.

Una de les gàmetes masculines s’uneix a la gàmeta femenina per formar el zigot que iniciarà de nou la generació de l’esporòfit, primer de tot en estat embrionari en l’interior de la llavor i posteriorment en estat de plàntula i arbre. El zigot queda cobert per un teixit de nutrició que servirà d’aliment a l’embrió en la primera fase del seu desenvolupament.

La llavor és el resultat de la transformació de l’òvul després de la fecundació. La llavor esta protegida per unes escames del con seminífer.