Molts essers vius formen la seva pròpia matèria orgànica a partir de la matèria orgànica d'altres éssers vius; només les plantes i alguns microorganismes són capaços de sintetitzar tota la matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques senzilles (diòxid de carboni i aigua) utilitzant com a fontd'energia la llum solar.Aquest procés rep el nom de fotosíntesi (del grec photos:llum i síntesi: agrupar), on els productes resultants són més rics en energia que els materials utilitzats, ja que a ells s'incorpora l'energia de la llum.Aquesta energia s'allibera quan es realitza el procés invers, on el hidrats de carboni es transformen de nou en diòxid de carboni i aigua, procés que es realitza en l'interior dels organismes (respiració) o fora de aquells (combustió).
La fotosíntesi La fotosíntesi és l'únic procés de la natura capaç de captar l'energia de la llum solar per emmagatzemar-la com a energia química dins de la molècula sintetitzada.És un procés d'oxidació-reducció, que consisteix en la producció d'una substància orgànica a partir de diòxid de carboni i aigua. La fotosíntesi en els cloroplasts, presents en orgànuls de color verd.Els principals pigments fotosintètics són les clorofil · les a i b.
En una primera fase de la fotosíntesi, l'energia lluminosa absorbida s'utilitza per formar un compost ric en energia (ATP) i un altre compost ric en poder reductor (NADPH).Posteriorment l'energia acumulada en aquests compostos s'utilitza per reduir el diòxid de carboni en carboni orgànic. El diòxid de carboni present a l'atmosfera arriba fins als cloroplasts a través dels estomes.Quan aquests es tanquen a causa de la falta d'aigua, el diòxid de carboni no arriba al cloroplast i la fotosíntesi s'interromp. Les plantes terrestres realitzen només la desena part de la fotosíntesi que té lloc a la Terra, la resta es fa al mar. Els productes de la fotosíntesi s'utilitzen per als següents processos: • Biosíntesi de diverses substàncies orgàniques, necessàries per mantenir la vida i el creixement.• Respiració, procés mitjançant el qual s'obté l'energia necessària per a la biosíntesi i els altres processos vitals.
La reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores. És possible gràcies a la presència de teixits meristemàtics en algunes zones de les plantes.
En contacte amb la terra i l'aigua s'originen noves arrels per a fixar-s'hi.
És tant un procés natural en moltes espècies vegetals com un mètode usat pels horticultors per a obtenir grans quantitats de plantes amb valor econòmic.
Els mètodes en què intervé l'home per a aconseguir noves plantes, constitueixen la reproducció vegetativa artificial
He trobat a la web:http://www.oddee.com/item_96804.aspx
un rànquing sobre les plantes més estranyes del món. Entre elles està la
"Dancing Plant". Hi ha una altra planta que també ens pot ser interessant, la Mimosa púdica,ja que es tanca amb el contacte amb humans i animal, suposo. Més endavant penjaré més informació sobre aquesta planta.
Welwitschia mirabilis:World's Most Resistant Plant
It's not pretty to look at, but Namibia's plant Welwitschia Mirabilis
can truly claim to be one of a kind. There really is nothing like it.
Welwitschia plant consists of only two leaves and a sturdy stem with
roots. That's all! Two leaves continue to grow until they resemble the
shaggy mane of some sci-fi alien. The stem thickens, rather than gains
in height, and can grow to be almost 2 meters high and 8 meters wide.
Their estimated lifespan is 400
to 1500 years. It can survive up to five years with no rain. The plant
is said to be very tasty either raw or baked in hot ashes, and this is
how it got its other name, Onyanga, which means onion of the desert.
Dionaea muscipula: the Venus Fly Trap
The Venus Fly Trap is the most
famous of all carnivorous plants due to the active and efficient nature
of its unique traps. It may be famous, but it's also threatened. The
plant's two hinged leaves are covered in ultra sensitive fine hairs that
detect the presence of everything from ants to arachnids. Trigger the hairs and snap! The trap will shut in less than a second.
(Link | Photo)
Rafflesia arnoldii: World's Largest Flower
There is one exotic and rare plant you wouldn't likely want to grow
anywhere near your landscape no matter how famous it would make you for
doing so. That would be growing the largest flower in the world. This
exotic, very rare, speckled, though not particularly pretty, rust
colored flower is called Rafflesia Arnoldii.
Rafflesia Arnoldii,
recently assigned to the Euphorbiaceae family, is the biggest
individually produced flower in the world. It gets to be 3 feet across
and weighing a whopping 15- 24 pounds.
That's pretty darn big but still you would not like this flower in your
perennial bed. Why is that? If you could mimic a rainforest type
environment for this plant, it gives off a most offensive odor when in
bloom. This scent is somewhat like rotting meat. This is why it is often
called the Corpse Plant by some natives of Indonesia where it
originates.
Its blossoms only last three days to a week. But in
those few days it needs a miracle or two just for survival. This hideous
smell it produces attracts pollinating insects to it to help perpetuate
the species. But even when this happens only 10-20 percent of the tiny
seedlings make it.
Desmodium gyrans: the Dancing Plant
Darwin called the plant Hedysarum; modern botanists call it either
Desmodium Gyrans, or more correctly these days, Codariocalyx Motorius.
Its common name is Dancing Grass or Telegraph Plant or Semaphore Plant
-- after the leaf movements, which resemble semaphore signals. For all
of its uses this plant is easy to grow, dancing happily on a sunny
windowsill and watered when dry. Some say it dances best to the
"Greatful Dead!"
Euphorbia obesa: the Baseball Plant
Euphorbia Obesa, also known as the Baseball Plant, is endemic to the
Great Karoo region of South Africa. Unsustainable harvesting by plant
collectors who value Euphorbia obesa for its interesting and curious
appearance has severely impacted wild populations. Consequently, national and international legislation have been enacted to protect remaining populations.
While Euphorbia obesa remains endangered in its native habitat, it has
become very common in cultivation. By growing large numbers of Euphorbia
obesa, nurseries and botanical gardens have been working to ensure that
specimens being traded and sold among plant collectors are not obtained
from the wild.
Amorphophallus titanum: the Corpse Flower
A flower taller than a man, stinking strongly of putrefying roadkill and colored deep burgundy to mimic rotting flesh, sounds like something from a low-budget science fiction movie. But Indonesia's titan arum—or "corpse flower,"
as known by locals—is a real, if rare, phenomenon, pollinated in the
wild by carrion-seeking insects. This Indonesian plant, called titan
arum or amorphophallus titanium, has the world's biggest inflorescence.
Due to its fragrance, which is reminiscent of the smell of a decomposing
mammal, the Titan Arum is also known as a carrion flower, the "Corpse flower", or "Corpse plant".
Baobab: the Bottle Tree
Baobab is the common name of a genus (Adansonia) containing eight
species of trees, native to Madagascar, mainland Africa and Australia.
Also known as the Bottle Tree,
not only do they look like bottles, but the trees typically store around
300 liters of water! No wonder why they often live over 500 years!
Dracaena cinnabari: the Dragon Blood Tree
Dracaena Cinnabari is a Dragon Tree native to the Socotra archipelago. It is also referred to as the Dragon
Blood Tree and Socotra Dragon Tree. It is one of the most striking of
Socotra's plants, a strange-looking, umbrella-shaped tree. It was first
formally described by Isaac Bayley Balfour in 1882. A miniature Icon of
this tree is in Windows as Network-Icon. Its red sap was the dragon's blood of the ancients, sought after as a medicine and a dye.
Mimosa púdica: the Shy Plant
Mimosa Pudica (pudica = shy), or the Sensitive Plant,
has a curiosity value: the compound leaves fold inward and droop when
touched or shaken, re-opening within minutes. The species is native to
South America and Central America, but is now a pantropical weed. Who
would know that plants have feelings too?
Selaginella lepidophylla: the Resurrection Plant
Also known as Rose of Jericho, the Selaginella Lepidophylla is a species
of desert plant noted for its ability to survive almost complete
desiccation; during dry weather in its native habitat, its stems curl
into a tight ball and uncurl when exposed to moisture. It is native to
the Chihuahuan Desert.
Científics de la Universitat britànica
d'Exeter han aconseguit gravar per primer cop com les plantes són
capaces d'advertir-se entre elles davant possibles perills. Segons han
gravat, quan una planta se sent amenaçada, allibera un gas que adverteix
la resta de plantes perquè es protegeixin.
El descobriment de la Universitat d'Exeter es recull en una nova sèrie de la BBC,
en què el professor Ian Stewart explica com el desenvolupament de la
Terra ha afectat les plantes i com s'han adaptat per sobreviure.
Durant l'experiment, dirigit pel professor Nick Smirnoff, el científic
va aconseguir gravar, juntament amb el seu equip, com una planta
Arabidopsis reaccionava després que fossin ferides plantes que estaven
al seu voltant. La reacció, l'emissió de gas per comunicar-se, que, tot i
que ja es coneixia, ara s'ha pogut gravar amb una càmera sensible per
captar fotons.
Per primer cop, doncs, s'ha pogut veure el gas que emeten les plantes
quan són ferides i que alerta la resta de plantes, ha dit Smirnoff,
però encara no saben per què passa. Ara per ara, els científics saben
que les plantes emeten una barreja de productes químics, però
desconeixen quin és l'ingredient actiu o per què passa, tot i que
sospiten que es tracta d'un mecanisme de defensa.
Els científics creuen que les plantes es comuniquen a través d'un llenguatge invisible, segons publica "International Bussiness Times".
El científic va aconseguir gravar com una planta Arabidopsis reaccionava després que fossin ferides plantes
Les gimnospermes són plantes que tenen els òvuls al descobert.
Els òrgans reproductors són els cons.
El esporòfit és l’arbre on apareixen els cons . En el con pol·línic (els
masculins) es formen unes estructures especialitzades on transcorreix la
meiosi, donen lloc a les meiòspores masculines (micròspores). Aquestes originen
el gametòfit masculí, que és el gra de pol·len,
on posteriorment es formaran gàmetes masculines.
En el con seminífer ( els femenins) s’assenten els òvuls, en el que dins el seu
interior es formen les meiòspores femenines (megàspores), que al dividir-se
originen el gametòfit femení, on es diferencien de la gàmeta femenina, nomenada
ovocèl·lula.
La pol·linització consisteix en el trasllat del gra de pol·len
des de el con pol·línic fins el con seminífer. Una vegada allà espera a formar
els gàmetes femenins. Aquest procés dura de un a tres anys.
Una de les gàmetes masculines s’uneix a la gàmeta femenina per
formar el zigot que iniciarà de nou la generació de l’esporòfit, primer de tot
en estat embrionari en l’interior de la llavor i posteriorment en estat de plàntula
i arbre. El zigot queda cobert per un teixit de nutrició que servirà d’aliment
a l’embrió en la primera fase del seu desenvolupament.
La llavor és el resultat de la transformació de l’òvul després
de la fecundació. La llavor esta protegida per unes escames del con seminífer.
La llavor:
La llavor és el resultat de la transformacióde l’òvul després de la fecundació. És la
fase de la vida de la planta millor adaptada per resistir les condicions
adverses; en les plantes anuals es l’única faseque perdura durant les estacions més desfavorables. La llavor, a més, fa
possible el desplaçament de l’embrió amb respecte a la planta on es va
originar, el que permeteix colonitzar nous espais.