El fruit:

El fruit és el resultat de la transformació del ovari desprès de la fecundació. Té com a objectiu protegir a la llavor fins la seva maduració i facilitar la seva dispersió. En alguns casos entren a formar part del fruit altres teixits al ovari.

-          Epicarpi: És la part exterior, anomenada pell o càscara.

-          Mesocarpi: és la part mitjana, algunes vegades es prima i seca, però també a vegades gruixuda i carnosa.

-          Endocarp: És la par interior. Pot ser: membranosa, llenyosa, sucós,etc.

Per la seva consistència els fruits poden ser:

-          Secs: Són sucosos al principi, i es sequen quan maduren.

-          Carnosos: Són sucosos en la maduració.

Fruit simple, és aquell que prové d’una flor que té un ovari únic, que a la seva vegada pot procedir d’un sol carpel o de varis carpels units.

Fruit agregat, és aquell que prové d’una flor que té els carpels separats, i de cada ovari surt un “fruitet “

Cicle del desenvolupament de les angiospermes:

Les angiospermes són plantes on els seus òvuls està tancat a l’ovari. Els òrgans reproductors són les flors. El esporòfit, que és un arbre, una mata o una herba es la generació diploide. En aquest es formen unes estructures especialitzades on transcorre ix la meiosi, amb la reducció del nombre de cromosomes, donen lloc a les meiòspores, que són haploides. Aquestes al dividir-se originen el gametòfit, haploide, on es diferencien unes estructures que donen lloc a les gàmetes.

Les meiòspores masculines ( micròspores ) originen el gametòfit masculí, que es el gra de pol·len. La pol·linització consisteix en el trasllat dels grans de pol·len des de els estams dins els carpels. Els agents pol·linitzadors més importants  són el vent i els animals.

Quan el gra de pol·len cau sobre el estigma d’una flors de la mateixa espècie té una prolongació que s’introdueix per el forat del estil, arriba al ovari i penetra l’òvul. Al final de aquesta prolongació es forma una estructura reproductora que origina les gàmetes masculines. Cada gra de pol·len dona lloc a dos gàmetes masculines.

Les meiòspores femenines originen el gametòfit femení, que es el sac embrionari –situat al cos central del òvul- que al madurar dona lloc a la gàmeta femenina, anomenada ovocèl·lula.

En el programa Cazadores de mitos, han fet un experiment molt semblant al nostre.

Els seus resultats han estat que si els hi parles a les plantes creixen més que sinó els hi parles, però és indiferent si bé o malament. Amb la música encara creixen més, i amb la música heavy metal és amb la que creixen més.

Deixo aquí un enllaç on es pot trobar el capítol en castellà.

http://www.cinetube.es/series/cazadores-de-mitos/temporada-2/capitulo-10/12485.html

BIBLIOGRAFIA (II)

Aquest és un altre dels llibres dels quals traiem la informació. Per si algú hi està interessat deixo el link a Amazon.

El llibre és bastant antic, ja que la primera publicació va ser a l’any 1938, i la segona actualitzada, que és la què tinc, és del 1979.

Títol: Iniciació a la botànica

Autor: Pius Font i Quer

Editorial: Editorial Fontalba

La flor:

La flor és un brot que les seves fulles experimenten modificacions relacionades amb la reproducció.  Consta d’un peduncle amb un estrenyiment en la part superior on s’assenten les peces florals:  Calze, corol·la, estams y carpels. El calze i la corol·la són elements estèrils;en ocasions falten el calze, la corol·la o els dos a la vegada. Els elements fèrtils són els estams i els carpels. Les flors que no tenen  peduncle s’anomenen flors sentades

El calze es l’envol tori més exterior; està formar per unes fulles verds, anomenats sèpals, la seva funció consisteix en protegir a la flor al principi del seu desenvolupament.

La corol·la està formada per unes lamines fines i colorades, anomenades pètals, la seva funció consisteix en atraure als insectes pol·linitzadors. Per lo general els pètals són fulles modificades, però en alguns casos ( roses i clavells)han evolucionat a partir dels dos estams.

Els estams són els elements fèrtils masculins.  Cada estam està format per una part allargada que termina en una zona abundada. Quan els grans de pol·len maduren es produeix la obertura davantera, el que permet eix la sortida d’aquells.

Els carpels són l’element fèrtil femení. Cada flor  pot contenir un sol carpel o varis. Cadascun d’ells és una fulla transformada plegada al llarg del nervi central i amb les vores soldades entre sí i a altres fulles. Cada carpel  consta de tres parts: l’ovari, que conté al seu interior un o dos òvuls; l’estil, de forma de columna buida; y el estigma, situat al extrem superior y destinat a capturar els grans de pol·len.

Les flors que contenen els dos sexes es diuen hermafrodites, y les que contenen un sol sexe, masculí o femení, s’anomena unisexuals. S’anomenen mòdiques a aquelles especies en les que tots els seus individus tenen flors masculines i femenines. S’anomenen dioiques, a les especies on en uns individus son masculins i en altres son femenins.

ÒRGANS REPRODUCTORS

Els òrgans reproductors de les fanerògames s’allotgen en unes estructures especialitzades que són: Els cons en les gimnospermes i les flors en les angiospermes.

Les fulles modificades:

Algunes fulles realitzen funcions distintes a la fotosíntesi, el que origina modificacions a la seva forma o a la seva estructura. Entre les fulles modificades destaquen les següents:

- Les escames: que protegeixen les gemmes de les condicions adverses.                                                         - Les fulles que recobreixen la gemma apical d’alguns bulbs  emmagatzemen substancies de reserva     - Les parts de les flors, (sèpals, pètals, y carpels) són fulles modificades amb relació a la reproducció.     - En algunes plantes “trepadores” algunes fulles es transformen en  circells foliars.                                     - Les espines foliars protegeixen les fulles d’algunes plantes de ser menjades per animals herbívors. Es presenten en diferents parts de la fulla.                                                                                                                 - Les anomenades, plantes carnívores que  modifiquen algunes fulles per formar trampes on capturen a petits animals.