Els hidatodes
(del grec “hidatodes”: aquós), situats a l’àpex o els marges de les fulles
secreten aigua mitjançant un procés anomenat gutació (del llatí “gutare”: gotejar). Són propis de les plantes
que viuen en ambients humits.
Els nectaris secreten el nèctar (del grec “nèctar”: beguda dels déus), solució ensucrada que
atrau als animals pol·linitzadors.
Els pèls
urticants secreten histamina a altres substàncies que provoquen
inflamacions al animals que contacten amb ells. Els més característica són els
de l’ortiga.
Els osmòfors
(del grec “osmos”: impuls, i “phoros”: portador) secreten substàncies d’olors
atraients, per facilitar la pol·linització per insectes.
Les cèl·lules
taníferes secreten tanins, substàncies molt astringents que disminueixen la
digestibilitat quan són ingerides per els animals herbívors.
Les plantes aromàtiques secreten olis
essencials, volàtils, que surten a l’exterior a través dels estomes. Alguns d’ells
espanten als insectes fitòfags.
Algunes poques espècies (com Drosera)
tenen unes glàndules digestives capaces de digerir a patits animals que capturen.
Amb això, aquestes plantes –que són fotosintètiques- obtenen algun complement
nutritiu que no poden obtenir en els sòls pobres d’on habiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada