Aquests teixits estan formats per cèl·lules
amb capacitat de sintetitzar substàncies que no s’incorporen al metabolisme
fonamenta. Aquestes substàncies, unes vegades s’acumulen i d’altres s’expulsen
mitjançant un procés de secreció; entre elles s’inclouen olis, carotenoides, cautxú
i resines. En alguns casos s’elaboren productes anomenats aleoquímics (del grec “alelos”: un davant de l’altre), que actuen
sobre altres espècies animals o vegetals. És el cas, per exemple, de les substàncies
que atrauen als insectes pol·linitzadors o aquelles altres que donen mal sabor als
teixits per impedir que siguin consumits pels animals herbívors.
D’acord amb la funció que duen a terme i la
naturalesa dels productes secretats, els teixits secretors es poden classificar
així: laticífers, canals resinífers i altres estructures i cèl·lules
secretores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada