El floema (del grec “floios”: escorça d’arbre)
és el teixit encarregat de la conducció de
la saba elaborada. A les plantes herbàcies només existeix floema primari,
mentre que el floema secundari es troba a les plantes amb creixement secundari,
menys en les palmeres i altres plantes arbòries monocotiledònies.
Els elements conductors del floema estan
formats per cèl·lules vives, però generalment només són funcionals durant una
estació; passat aquest temps es fan inactives, degut a dipòsits d’una substància
(cal·losa) que obtura els porus de
comunicació entre les cèl·lules. Les cèl·lules pròximes al càmbium continuen
actives.
En el floema l’activitat periòdica del càmbium
no origina en ells anells de creixement, com en el xilema, degut que no hi ha
diferència entre el floema de primavera i el de tardor. Cada any s’ inactiva
entre el floema format l’any anterior, el que posa de manifest que la part viva
dels tronc es redueix a uns pocs mil·límetres propers a l’escorça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada