dissabte, 3 de desembre del 2011

La paret cel·lular
La paret cel·lular és una coberta contínua on tenen lloc nombrosos processos físics i químics, per tant es considera un orgànul més. Aquesta paret impedeix que el protoplast adquireixi una gran mida  i es trenqui, a la vegada que exerceix una funció de subjecció de la part aèria de la planta, el que permet crear una estructura que incrementa la superfície aèria, amb el qual la planta pot captar major quantitat d’energia lluminosa.
A la paret d’una cèl·lula madura es diferencien tres parts, que des de fora a dins són: una part comú a dues cèl·lules contigües (làmina mitja), la paret primària i la paret secundària.
La paret primària inicialment és plàstica i extensible, el que permet el creixement de la cèl·lula. Les cèl·lules que conserven el protoplast només tenen aquesta paret, de la qual la grossor depèn de la funció de la cèl·lula a la que pertany.
Està formada majoritàriament per cel·lulosa, substància que representa la mitat de la biomassa terrestre; polímer natural més utilitzat, ja sigui de manera natural (fusta, paper, fibres tèxtils, etc.) o en productes derivats (nitrats de cel·lulosa utilitzades en fibres artificials, plàstics, pintures, etc.).
La paret secundària, formada per capes successives, es forma a les cèl·lules que en la seva maduresa perden el protoplast després d’ haver-se format aquesta paret. Sobre una trama cel·lulòsica, la paret secundària incorpora lignina, que incrementa la seva rigidesa i resistència mecànica, el que proporciona als troncs dels arbres una gran solidesa; a més a més, al ser la lignina una substància inerta disminueix el perill que els troncs es podreixin internament. Juntament amb la cel·lulosa, aquest compost representa el 70% de la biomassa terrestre.
La intercomunicació cel·lular  es produeix mitjançant els forats situats a la paret cel·lular.
Els espai intercel·lulars (meats) es formen com a conseqüència de la separació de les parets cel·lulars contigües o a causa del trencament de cèl·lules senceres. Aquests espais ocupen a vegades un volum considerable, com passa a les fulles, el que facilita la circulació de gasos en els processos de respiració i fotosíntesis. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada