dissabte, 3 de desembre del 2011

Les plantes reaccionen devant de la nostra veu i estat d'ànim

Les plantes són molt sensibles a les vibracions, i per tant, a la veu humana i a la música.

Igual que quan cridem o acariciem als animals de companyia, les plantes reaccionen davant la nostra veu i estímuls de maneres diferents, però no poden expressar-se d'una manera tan clara i no podem percebre tan clarament com quan li passa alguna cosa a les nostres mascotes casolanes .
No obstant això, les plantes jutgen constantment les cures que els aportem. Si la planta és silvestre agrairà immensament no ser aixafada ni tallada. Si es tracta d'una planta domesticada a la qual no incomoda nostra veïnatge ens considerarà responsables de tot el que li passi, per exemple, si el terreny sobre el qual està plantada no és prou fèrtil o no posseeix els nutrients necessaris per un correcte i complet desenvolupament, o el que tingui una aportació escàs o excessiu de llum solar o abonament.
En realitat, és el propietari de la planta el responsable que es trobi en un terreny de reduïdes dimensions i al qual difícilment arribaran els elements necessaris per al seu correcte desenvolupament, per la qual cosa haurà de comprometre a oferir-li les cures necessàries pel caprici de tenir- sempre "presonera".
Les plantes són molt sensibles a tot tipus de vibracions i, per tant, també ho són a les vibracions sòniques com la veu humana i la música. Per això, el botànic d'origen alemany Nicolás Culpeper ha afirmat que "estimar les plantes i cuidar-les no n'hi ha prou en absolut. És necessari parlar-li’n amb veu suau i pausada, a curta distància i amb molta persuasió".
No obstant això no només cal parlar amb les nostres plantes sinó que també cal saber escoltar a través de la nostra vista i comprendre el que volen expressar amb l'objectiu de poder atendre amb la major promptitud.
Les investigacions realitzades per científics soviètics, japonesos i nord-americans confirmen que les plantes poden habituar-se a la veu del seu cuidador habitual i trobar-hi uns nivells d'harmonia superiors als que aconseguirien amb qualsevol altra. Segons els experts, la veu humana, juntament amb el brunzit dels insectes pol·linitzadors, és el so més tolerat. Curiosament la veu femenina de les jardineres surt ben parada en aquests estudis ja que té major capacitat de facilitar la curació de plantes malaltes en ser, generalment, més melòdica.


Fonts: http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/jardin/2004/03/22/97446.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada