TEIXITS FONAMENTALS

Les tres categories dels teixits corresponents a aquest grup són:

PARÈNQUIMA: El parènquima (del grec “parenchima”: substància de farcit) comprèn teixits molt variats que realitzen funcions diverses, entre les que destaquen la fotosíntesis i l’elaboració i emmagatzematge. de substàncies. Generalment ocupen la part més voluminosa dels òrgans vegetals, alguns com la mèdula i l’escorça de les tiges i arrels, el mesòfil de les fulles, la polpa dels fruits, etc.

Segons la funció que exerceixen es diferencien varies classes de parènquima:

Parènquima clorofíl·lic. En ell es realitza la fotosíntesis. Està molt desenvolupat al limbe de les fulles, però també es troba en el pecíol de es mateixes, tiges joves i altres parts verdes de la planta.

Parènquima d’emmagatzematge. Emmagatzema diverses substàncies: hidrats de carboni (per exemple, a la patata), proteïnes (per exemple, a la llentia), grasses (per exemple, a l’oliva), etc. Abunda a les espècies que tenen períodes de repòs i han d’emmagatzemar substàncies de reserva per emetre nous brots quan les condicions del medi tornen a ser favorables. Els fruits, les llavors i els tubercles tenen un important parènquima d’ emmagatzemen.

Parènquima aerífer. Conté uns grans espais intercel·lulars on s’emmagatzema aire per facilitar la respiració cel·lular. Està molt desenvolupat a les plantes que viuen en ambients aquàtics o molt humits.

Parènquima aqüífer. Emmagatzema aigua. És característic de les plantes que viuen a ambients molt secs.

COLÈNQUIMA: El colènquima (del grec “kolla”: cola, i “enchima”: substància) és un teixit que sosté els òrgans joves que creixen a l’aire. Les seves cèl·lules tenen una gruixuda paret flexible i molt resistent, la seva plasticitat es va perdent a mesura que la planta es fa adulta.

ESCLERÈNQUIMA: L’esclerènquima (del grec “escleros”: dur, i “enchima”: substància) és un teixit de sosteniment dels òrgans adults quan amb prou feines creixen. Les seves cèl·lules, que acaben per morir perquè tenen el protoplast, tenen una paret molt gruixuda i enormement resistent, degut a l’acumulació de lignina. Es presenten aïllades (com succeeix en alguns fruits: pera, codony) o en grups formant fibres (com succeeix en el cànem, espart, lli, rami, pita, etc.), que s’utilitzen en la confecció de cordes, sola del calçat, peces de vestir, etc. Quan menor és la quantitat de lignina té la fibra, major és el seu valor tèxtil, com és el cas del lli i el rami; en canvi l’espart, el cànem i la pita tenen una fibra molt basta, utilitzada a la fabricació de cordes, sola de calçat, etc.